Materials ceràmics: la tova: els materials ceràmics són materials terrosos cuits. Un dels primers materials de construcció fabricats amb substàncies terroses va ser la tova, que era una peça de grans dimensions d'argila o fang pastats amb palla i assecada al sol. S'utilitzava per fer parets i terres.
Posteriorment, es van començar a fabricar artesanalment peces fabricades amb materials provinents de pedres o argiles que es barregen amb aigua i altres materials. D'aquesta manera s'obté una massa plàstica i emmotllable que es cou en forns a temperatures superiors a 700 graus C.
El maó: els materials ceràmics també s'anomenen obra cuita. Per fabricar-los, en la majoria dels cassos en forma, s'ha pres com a base el maó, que és una peça en forma de prisma rectangular feta d'argila cuita en unes instal·lacions especials anomenades bòbiles.
Classificació de les peces ceràmiques: les peces ceràmiques poden ser d'estructura, que es fan servir per a la construcció de parets, pilars i xemeneies, de revestiment, que serveixen per fer paviments, enrajolar terrats, o terrasses o cobrir parets de cuines i banys, i de teuleria, que serveixen per cobrir les cobertes dels edificis i deixar escórrer l'aigua de la pluja.
Porcellana: s'obté a partir d'argila barrejada amb sílice i feldspats, que li donen la rigidesa. És un material dur, fràgil, generalment de color blanc i molt resistent a la compressió i als agents químics i atmosfèrics. Es pasten amb l'aigua, es cou a una temperatura de 1220-1250 graus C. Un cop cuita, es recobreix amb esmalt, que és com una mena vernís.
El vidre: es podria considerar un material ceràmic perquè es fa a partir de productes petris com la sílice, la sosa i altres substàncies, però, generalment, ateses les seves característiques i la gran varietat de tipus de vidre que existeix, no es classifica com a material ceràmic.
dimarts, 24 de novembre del 2015
ELS MATERIALS AGLOMERANTS
Materials d'unió: els aglomerants són substàncies que faciliten la unió entre materials. En construcció, els principals aglomerants són la calç, el guix i el ciment. Quan es barregen amb aigua formen una mescla plàstica amb una certa consistència inicial, que s'endureix a poc a poc i que es pot unir a altres materials per aconseguir un material sòlid i resistent. Segons la forma de solidificar-se, una aglomerant pot ser:
Aeri: quan s'endureix només en contacte amb l'aire, no es resistent a l'aigua.
Hidràulic: quan s'endureix tant en contacte amb l'aire com l'aigua.
Morter: és una mescla formada per aglomerants, aigua i materials àrids. Es fa servir per lligar diferents peces de construcció i coma material de revestiment per a sòls, parets o cobertes. Els morters més usats són aquests:
Morter de calç: es prepara amb calç apagada o bé amb calç hidràulica barrejada amb la sorra en les proporcions adequades.
Morter de guix: és una barreja de guix i aigua.
Morter de ciment: és el més utilitzat. N'hi ha de diversos tipus: el de ciment amb aigua, el de ciment pòrtland, sorra i aigua, i el de calç i ciment pòrtland, és el que més es fa servir.
El formigó: El formigó és el material resultant de la mescla de ciment (o un altreconglomerant) amb grava (àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua. La mescla de ciment amb sorra i aigua s'anomena morter. Existeixen formigons que es produeixen amb conglomerants que no són ciment, com el formigó asfàltic, que utilitza betum per realitzar la mescla.
Aeri: quan s'endureix només en contacte amb l'aire, no es resistent a l'aigua.
Hidràulic: quan s'endureix tant en contacte amb l'aire com l'aigua.
Morter: és una mescla formada per aglomerants, aigua i materials àrids. Es fa servir per lligar diferents peces de construcció i coma material de revestiment per a sòls, parets o cobertes. Els morters més usats són aquests:
Morter de calç: es prepara amb calç apagada o bé amb calç hidràulica barrejada amb la sorra en les proporcions adequades.
Morter de guix: és una barreja de guix i aigua.
Morter de ciment: és el més utilitzat. N'hi ha de diversos tipus: el de ciment amb aigua, el de ciment pòrtland, sorra i aigua, i el de calç i ciment pòrtland, és el que més es fa servir.
El formigó: El formigó és el material resultant de la mescla de ciment (o un altreconglomerant) amb grava (àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua. La mescla de ciment amb sorra i aigua s'anomena morter. Existeixen formigons que es produeixen amb conglomerants que no són ciment, com el formigó asfàltic, que utilitza betum per realitzar la mescla.
El ciment, barrejat amb aigua, es converteix en una pasta moldejable amb propietats adherents, que en poques hores s'endureix i es converteix en material de consistència pètria.
La principal característica estructural del formigó és que resisteix molt bé els esforços de compressió, però no té bon comportament davant d'altres tipus d'esforços (tracció, flexió o tallant). Per aquest motiu és habitual utilitzar-lo associat a l'acer, que resisteix bé els esforços de tracció, que es denomina aleshores formigó armat, i es comporta d'una manera molt bona davant tot tipus de sol·licitacions. A més, el formigó protegeix l'acer de davant l'oxidació. Per poder modificar algunes de les seves característiques es poden afegir additius i addicions, dels que n'existeixen una gran varietat: colorants, acceleradors, retardadors del fraguat, fluidificants, impermeabilitzants, etc.
L'encofrat: és un motlle desmuntable, de planxa d'acer, plàstic o fusta que serveix per contenir el formigó fins que s'endureix. Per que la construcció de formigó quedí ben feta, les fustes, que generalment són de pi, no han de tenir forats ni esquerdes.
MOVIMENTS DE TERRES
El terreny: a causa de la composició heterogenia del sòl, abans d'iniciar una obra és necessari fer una anàlisi prèvia del terreny on s'ha de construir.
L'analisi del sòl, anomenada anàlisi geotècnica, es fa amb un penetròmetre, una maquina que forada el terreny i que permet obtenir mostres de la composició de les diferents capes per determinar-se la resistencia.
-L'assentament d'una edificació implica la preparació i el condicionament del terreny un cop analitzat i un cop trobada la capa amb prou resistència per aguantar la càrrega de la construcció.
-L'esbrossada o moviment de terra mitjançant el qual es treuen les herbes, els matolls, els arbres. etc. S'aprofundeix a terra uns 30cm. Una màquina apropiada per fer aquesta operació és el buldòzer o esplanadora d'erugues.
-L'excavació o moviments de terra mitjançant el qual es fan rases, sots, galeries i pous. Permet preparar el terreny, sobretot mitjançant excavadores, per a la futura construcció dels fonaments, la canalització del clavegueram, la conducció de l'aigua, el gas...
La base de l'edifici: els fonaments són els elements que fixen l'edificació al sòl i la fan sòlida i consistent. Són la base de l'edificació i reparteixen uniformement les càrregues de l'obra sobre el terreny. S'han de construir d'acord amb el tipus de sòl i la càrrega de l'edificació.
Els fonaments es colguen a terra i han de ser impermeables per evitar que la humitat del terreny passi a l'edifici. Els fonaments han d'arribar a una profunditat que els deixi a cobert de les gelades.
Classes de fonaments: els fonaments, segons l'edificació que hagin de suportar i el tipus de terreny, poden ser superficials o profunds.
-Fonament superficial: es quan el quoficient entre la fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata és inferior a 4.
-Fonament profund és quan el quocient entre la fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata es superior a 10.
Materials dels fonaments: antigament els fonaments eren de maçoneria. Actualment, es fan de formigó. Segons el tipus de construcció, es fa servir formigó armat, que es formigó que porta a l'interior una armadura d'acer, que fa que tingui millors propietats que el formigó normal.
L'analisi del sòl, anomenada anàlisi geotècnica, es fa amb un penetròmetre, una maquina que forada el terreny i que permet obtenir mostres de la composició de les diferents capes per determinar-se la resistencia.
-L'assentament d'una edificació implica la preparació i el condicionament del terreny un cop analitzat i un cop trobada la capa amb prou resistència per aguantar la càrrega de la construcció.
-L'esbrossada o moviment de terra mitjançant el qual es treuen les herbes, els matolls, els arbres. etc. S'aprofundeix a terra uns 30cm. Una màquina apropiada per fer aquesta operació és el buldòzer o esplanadora d'erugues.
-L'excavació o moviments de terra mitjançant el qual es fan rases, sots, galeries i pous. Permet preparar el terreny, sobretot mitjançant excavadores, per a la futura construcció dels fonaments, la canalització del clavegueram, la conducció de l'aigua, el gas...
La base de l'edifici: els fonaments són els elements que fixen l'edificació al sòl i la fan sòlida i consistent. Són la base de l'edificació i reparteixen uniformement les càrregues de l'obra sobre el terreny. S'han de construir d'acord amb el tipus de sòl i la càrrega de l'edificació.
Els fonaments es colguen a terra i han de ser impermeables per evitar que la humitat del terreny passi a l'edifici. Els fonaments han d'arribar a una profunditat que els deixi a cobert de les gelades.
Classes de fonaments: els fonaments, segons l'edificació que hagin de suportar i el tipus de terreny, poden ser superficials o profunds.
-Fonament superficial: es quan el quoficient entre la fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata és inferior a 4.
-Fonament profund és quan el quocient entre la fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata es superior a 10.
Materials dels fonaments: antigament els fonaments eren de maçoneria. Actualment, es fan de formigó. Segons el tipus de construcció, es fa servir formigó armat, que es formigó que porta a l'interior una armadura d'acer, que fa que tingui millors propietats que el formigó normal.
REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L'HABITATGE
Les vistes d'un edifici: un edifici es pot representar mitjançant els plànols en què es dibuixen les vistes d'alçat, plana i perfil.
La vista d'alçat mostra la façana principal d'un habitatge. Aquest plànol també s'anomena plànol de façana principal.
La vista de planta mostra l'edifici vist de de d'alt. Les característiques de ñ'edifici obliguen a fer diferents plànols de la planta ( plànol de fonaments, distribució, coberta, d'instal·lacions).
La vista de perfil mostra les façanes o parts laterals de l'habitatge. Aquest plànol també s'anomena plànol de façana lateral dreta o esquerra.
Tipus de plànols d'un habitatge: hi ha diferents tipus de plànols, cadascun amb una funció determinada:
-Plànol de situació o emplaçament: dibuixat en planta, indica el lloc concret on es fa l'obra prenent com a referència carrers, places o llocs significatius propers. Es sol fer en escala de reducció 1:200 o 1:500.
-Plànol de planta dels fonaments: indica la forma, la situació, l'estructura i altres particulartats dels elements de suport sobre els quals es construeix l'edifici.
-Plànol de planta de distribució i de planta de coberta: plànol que, amb les seccions o talls horitzontals que calgui, ofereix una visió de com és l'edifici per dins.
-Plànol d'instal·lacions: mostra la situació o distribució de tots els elements que formen les instal·lacions d'un edifici.
La vista d'alçat mostra la façana principal d'un habitatge. Aquest plànol també s'anomena plànol de façana principal.
La vista de planta mostra l'edifici vist de de d'alt. Les característiques de ñ'edifici obliguen a fer diferents plànols de la planta ( plànol de fonaments, distribució, coberta, d'instal·lacions).
La vista de perfil mostra les façanes o parts laterals de l'habitatge. Aquest plànol també s'anomena plànol de façana lateral dreta o esquerra.
Tipus de plànols d'un habitatge: hi ha diferents tipus de plànols, cadascun amb una funció determinada:
-Plànol de situació o emplaçament: dibuixat en planta, indica el lloc concret on es fa l'obra prenent com a referència carrers, places o llocs significatius propers. Es sol fer en escala de reducció 1:200 o 1:500.
-Plànol de planta dels fonaments: indica la forma, la situació, l'estructura i altres particulartats dels elements de suport sobre els quals es construeix l'edifici.
-Plànol de planta de distribució i de planta de coberta: plànol que, amb les seccions o talls horitzontals que calgui, ofereix una visió de com és l'edifici per dins.
-Plànol d'instal·lacions: mostra la situació o distribució de tots els elements que formen les instal·lacions d'un edifici.
EL PROCÉS TECNOLÒGIC D'UN HABITATGE
Per arribar a construir un habitatge, cal seguir els passos propis de qualsevol procés tecnològic:
1-Identificació del problema: En iniciar un procés tecnològic cal partir del coneixement exacte del problema que volem resoldre o de les necessitats que volem satistfer, qeu en el cas d'un habitatge poden ser, entre d'altres, aquests:
.Tipus de terreny
.Superfície total
.Superfície construïda
.Superficie útil
.Distribució general
.Instal·lacions
.Condicions climatològiques de la zona
.Il·luminació
2-Cerca d'informació i tria de la millor solució: una vegada sabem què volem construir, podem obtenir tota la informació possible de fonts molt diverses i, posteriorment, classificar-la, organitzar-la i analitzar-la, la qual cosa poden facilitar diferents solucions a l'hora de construir un habitatge. D'aquesta manera, es poden debatre i escollir la que semble millor.
3-Realització del projecte sobre la solució: per donar forma concreta a la solució escollida, n'hem de fer un disseny amb llapis i a mà alçada. Si hi afegim les mides, tindrem el croquis, que ens proporcionarà una idea de la forma que volem que tingui l'habitatge. En aquesta fase cal decidir qüestions referents a la forma, l'estètica, les dimensions, els materials, el funcionament, el pressupost, les normes de seguretat i el reciclatge.
A partir del croquis es fan els plànols, seguint unes normes predeterminades que permeten que pugui ser comprès per persona expertes que intervenen en la construcció de l'obra. Els plànols es dibuixen a escala en funció del tipus de representació a que fan referència. En cada un dels plànols s'indiquen les característiques de l'edifici , cosa que en permet la interpretació correcta i posterior construcció.
Conjuntament amb el plànol, cal elaborar la memòria
1-Identificació del problema: En iniciar un procés tecnològic cal partir del coneixement exacte del problema que volem resoldre o de les necessitats que volem satistfer, qeu en el cas d'un habitatge poden ser, entre d'altres, aquests:
.Tipus de terreny
.Superfície total
.Superfície construïda
.Superficie útil
.Distribució general
.Instal·lacions
.Condicions climatològiques de la zona
.Il·luminació
2-Cerca d'informació i tria de la millor solució: una vegada sabem què volem construir, podem obtenir tota la informació possible de fonts molt diverses i, posteriorment, classificar-la, organitzar-la i analitzar-la, la qual cosa poden facilitar diferents solucions a l'hora de construir un habitatge. D'aquesta manera, es poden debatre i escollir la que semble millor.
3-Realització del projecte sobre la solució: per donar forma concreta a la solució escollida, n'hem de fer un disseny amb llapis i a mà alçada. Si hi afegim les mides, tindrem el croquis, que ens proporcionarà una idea de la forma que volem que tingui l'habitatge. En aquesta fase cal decidir qüestions referents a la forma, l'estètica, les dimensions, els materials, el funcionament, el pressupost, les normes de seguretat i el reciclatge.
A partir del croquis es fan els plànols, seguint unes normes predeterminades que permeten que pugui ser comprès per persona expertes que intervenen en la construcció de l'obra. Els plànols es dibuixen a escala en funció del tipus de representació a que fan referència. En cada un dels plànols s'indiquen les característiques de l'edifici , cosa que en permet la interpretació correcta i posterior construcció.
Conjuntament amb el plànol, cal elaborar la memòria
L'HABITATGE A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
L'habitatge i la seva evolució: L'ésser huma sempre ha necessitat un lloc on poder-se protegir i on poder viure en intimitat. Va crear comunitats amb altres éssers humans per ajudar-se mútuament.
Circumstàncies o condicionaments diversos, com per exemple el clima, la proximitat dels materials per a la construcció d'habitatges, el mètode de construcció i, fins i tot, la manera de viure de les diferents comunitats, han influït en l'evolució de l'habitatge al llarg de la història de la humanitat fins als nostres dies. Els pobles amb cases de pedra de la muntanya són ben diferents dels pobles amb cases blanques de la costa.
Durant els últims temps, el camp de la construcció ha evolucionat moltíssim, sobretot gràcies al descobriment de nous materials, com el formigó armat, la fusta ransformada i els plàstics, que han provocat un canvi en la manera de construir i en el producte resultant. Les diferències geogràfiques ja no són tan evidents i s'acostuma a construir de la mateixa manera en molts llocs, gràcies als processos d'estandardització i de globalització.
Circumstàncies o condicionaments diversos, com per exemple el clima, la proximitat dels materials per a la construcció d'habitatges, el mètode de construcció i, fins i tot, la manera de viure de les diferents comunitats, han influït en l'evolució de l'habitatge al llarg de la història de la humanitat fins als nostres dies. Els pobles amb cases de pedra de la muntanya són ben diferents dels pobles amb cases blanques de la costa.
Durant els últims temps, el camp de la construcció ha evolucionat moltíssim, sobretot gràcies al descobriment de nous materials, com el formigó armat, la fusta ransformada i els plàstics, que han provocat un canvi en la manera de construir i en el producte resultant. Les diferències geogràfiques ja no són tan evidents i s'acostuma a construir de la mateixa manera en molts llocs, gràcies als processos d'estandardització i de globalització.
dissabte, 3 d’octubre del 2015
ELS MATERIALS
Els materials de construcció: en construcció s'utilitzen materials diversos. Resulta difícil pensar en un material que no es faci servir en la construcció d'un habitatge. La utilització dels diferents tipus de materials va lligada generalment a la seva proximitat, a la facilitat amb què es poden obtenir i transportar i al seu cost.
Els materials de construcció es poden classificar segons el seu origen: materials petris naturals, materials petris transformats, materials petris per aglomerats, materials orgànics, materials plàstics, materials metàl·lics.
Materials petris: són materials de composició molt variada, durs, sòlids, i compactes, gairebé inalterables amb el pas del temps. Són els més utilitzats des de les construccions primitives fins a les actuals. Alguns materials petris s'extreuen en grans blocs que es transformen en peces que es poden utilitzar amb facilitat; és el cas de la pissarra, el granit o el marbre. Altres com la sorra i les graves, formen el conjunt de materials petris que en la construcció s'anomenen àrids i que es fan servir barrejats i pastats amb aglomerats per fer morters, formigó o paviments.
Materials petris naturals: Aquests tipus de materials són bàsicament pedres naturals que, un cop extretes de les pedreres, es poden fer servir en la construcció després de sotmetre-les a diversos processos o tractaments. Aquests són els 3 materials petris naturals que s'utilitzen en la construcció:
-El granit: és una roca plutònica d'estructura cristal·lina amb textura granular compacta i forta, composta generalment de quars, feldspats i mica. El seu color vara en funció dels seus components, sobretot dels feldspats , que poden ser de colors molt diferents.
-El marbre: és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i cristal·lina, composta generalment per grans microscòpics de calcita. Quan el seu únic component és el calcita, es de color blanc.
-La pissarra: és una roca metamòrfica amb textura granular fina i homogènia. És d'estructura laminar o foliàcia, cosa que permet obtenir-ne peces planes i primes de manera regular. És de color negre blavós.
Els materials petris transformats: Els materials petris transformats són els materials que després de ser extrets i abans de ser utilitzats s'han de sotmetre a unes transformacions físiques i químiques física en las característiques i las propietats físiques originals
-Calç: s'obté de pedra calcària sotmesa a cocció. La pedra de calç s'acostuma a coure en forns a una temperatua de 1.000 a 1.200 graus centígrads.
-Viva: és calç no hidratada.
-Apagada o amarada: és calç hidratada amb aigua fins que perd la causticitat.
-Bullida: s'obté barrejant calç viva amb aigua i fent-la bullir.
-Hidràulica: s'obté afegint a la pedra calcària una determinada proporció d'argila.
-Guix: és un mineral format per sulfat de calci dihidratat ,que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat. També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte.
Els materials de construcció es poden classificar segons el seu origen: materials petris naturals, materials petris transformats, materials petris per aglomerats, materials orgànics, materials plàstics, materials metàl·lics.
Materials petris: són materials de composició molt variada, durs, sòlids, i compactes, gairebé inalterables amb el pas del temps. Són els més utilitzats des de les construccions primitives fins a les actuals. Alguns materials petris s'extreuen en grans blocs que es transformen en peces que es poden utilitzar amb facilitat; és el cas de la pissarra, el granit o el marbre. Altres com la sorra i les graves, formen el conjunt de materials petris que en la construcció s'anomenen àrids i que es fan servir barrejats i pastats amb aglomerats per fer morters, formigó o paviments.
Materials petris naturals: Aquests tipus de materials són bàsicament pedres naturals que, un cop extretes de les pedreres, es poden fer servir en la construcció després de sotmetre-les a diversos processos o tractaments. Aquests són els 3 materials petris naturals que s'utilitzen en la construcció:
-El granit: és una roca plutònica d'estructura cristal·lina amb textura granular compacta i forta, composta generalment de quars, feldspats i mica. El seu color vara en funció dels seus components, sobretot dels feldspats , que poden ser de colors molt diferents.
-El marbre: és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i cristal·lina, composta generalment per grans microscòpics de calcita. Quan el seu únic component és el calcita, es de color blanc.
-La pissarra: és una roca metamòrfica amb textura granular fina i homogènia. És d'estructura laminar o foliàcia, cosa que permet obtenir-ne peces planes i primes de manera regular. És de color negre blavós.
Els materials petris transformats: Els materials petris transformats són els materials que després de ser extrets i abans de ser utilitzats s'han de sotmetre a unes transformacions físiques i químiques física en las característiques i las propietats físiques originals
-Calç: s'obté de pedra calcària sotmesa a cocció. La pedra de calç s'acostuma a coure en forns a una temperatua de 1.000 a 1.200 graus centígrads.
-Viva: és calç no hidratada.
-Apagada o amarada: és calç hidratada amb aigua fins que perd la causticitat.
-Bullida: s'obté barrejant calç viva amb aigua i fent-la bullir.
-Hidràulica: s'obté afegint a la pedra calcària una determinada proporció d'argila.
-Guix: és un mineral format per sulfat de calci dihidratat ,que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat. També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte.
dijous, 1 d’octubre del 2015
PRESENTACIÓ
Hola soc el Víctor i aquest bloc em servira per pujar resums del temari que m'ajudaran a estudiar, i que també us pot servir a vosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)