ELS MATERIALS AGLOMERANTS

Materials d'unió: els aglomerants són substàncies que faciliten la unió entre materials. En construcció, els principals aglomerants són la calç, el guix i el ciment. Quan es barregen amb aigua formen una mescla plàstica amb una certa consistència inicial, que s'endureix a poc a poc i que es pot unir a altres materials per aconseguir un material sòlid i resistent. Segons la forma de solidificar-se, una aglomerant pot ser:
Aeri: quan s'endureix només en contacte amb l'aire, no es resistent a l'aigua.
Hidràulic: quan s'endureix tant en contacte amb l'aire com l'aigua.
Morter: és una mescla formada per aglomerants, aigua i materials àrids. Es fa servir per lligar diferents peces de construcció i coma material de revestiment per a sòls, parets o cobertes. Els morters més usats són aquests:
Morter de calç: es prepara amb calç apagada o bé amb calç hidràulica barrejada amb la sorra en les proporcions adequades.
Morter de guix: és una barreja de guix i aigua.
Morter de ciment: és el més utilitzat. N'hi ha de diversos tipus: el de ciment amb aigua, el de ciment pòrtland, sorra i aigua, i el de calç i ciment pòrtland, és el que més es fa servir.
El formigó: El formigó és el material resultant de la mescla de ciment (o un altreconglomerant) amb grava (àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua. La mescla de ciment amb sorra i aigua s'anomena morter. Existeixen formigons que es produeixen amb conglomerants que no són ciment, com el formigó asfàltic, que utilitza betum per realitzar la mescla.

El ciment, barrejat amb aigua, es converteix en una pasta moldejable amb propietats adherents, que en poques hores s'endureix i es converteix en material de consistència pètria.

La principal característica estructural del formigó és que resisteix molt bé els esforços de compressió, però no té bon comportament davant d'altres tipus d'esforços (tracció, flexió o tallant). Per aquest motiu és habitual utilitzar-lo associat a l'acer, que resisteix bé els esforços de tracció, que es denomina aleshores formigó armat, i es comporta d'una manera molt bona davant tot tipus de sol·licitacions. A més, el formigó protegeix l'acer de davant l'oxidació. Per poder modificar algunes de les seves característiques es poden afegir additius i addicions, dels que n'existeixen una gran varietat: colorants, acceleradors, retardadors del fraguat, fluidificants, impermeabilitzants, etc.

L'encofrat: és un motlle desmuntable, de planxa d'acer, plàstic o fusta que serveix per contenir el formigó fins que s'endureix. Per que la construcció de formigó quedí ben feta, les fustes, que generalment són de pi, no han de tenir forats ni esquerdes.