dimarts, 26 d’abril del 2016
MAQUINES EINES
Aquest codi qr, porta a un video on explico les maquines eines, en concret el torn i la fresadora:
dijous, 17 de març del 2016
Vídeo: maqueta habitatge
Aquest codi qr us portara a un vídeo de YouTube. Aquest vídeo es sobre la construcció de la maqueta d'un habitatge, part de l'assignatura de tecnologia.
dimarts, 1 de març del 2016
LES INSTAL·LACIONS DE GAS
La necessitat de coure aliments i la de cobrir altres necessitats de l'habitatge com la calefacció i l'aigua calenta sanitària han fet desenvolupar sistemes i equips molt diversos i disposar d'un combustible amb el poder calorífic alt, cost baix i emmagatzematge fàcil. Actualment, una de les fonts d'energia que compleix més bé aquestes característiques és el gas. Per la seva utilització, cal disposar d'unes instal·lacions adients i observar unes normes de seguretat elemental.
El gas combustible:
El gas combustible és un fluid de combustió fàcil que quan reacciona amb l'oxigen de l'aire produeix calor i llum. És econòmic, té una combustió neta, és inodor i té un poder calorífic alt. Segons el seu origen, pot ser natural o un gas liquat del petroli com el butà i el propà.
Gasos canalitzats:
El gas natural es distribueix per canalitzacions soterrades i arriba als consumidors a través d'una xarxa de distribució de baixa pressió a partir de la qual es fa la connexió als diferents edificis.
Gasos liquats del petroli:
El gas liquat s'obté en centres de producció a partir del petroli i se subministra en dipòsits especials d'emmagatzematge gràcies a la seva facilitat per liquar-se a temperatura ambient. Per la seva utilització, cal emmagatzemar-lo en dipòsits instal·lats dins de l'habitatge o en dipòsits fixos o recarregables instal·lats al voltant d'aquest.
Gas a casa:
El subministrament als habitatges es fa a través de les connexions de servei, que surten de les canalitzacions secundàries, ja sigui procedents d'artèries o anells de repartiment, en el cas de la distribució de gas natural o de dipòsits de GLP. Les canonades receptores són normalment de coure o d'acer, amb traçat vist o bé allotjades en beines o conductes si necessiten protecció mecànica o discorren per cambres tancades, sostres falsos, cels rasos, antostes o similars.
El gas combustible:
El gas combustible és un fluid de combustió fàcil que quan reacciona amb l'oxigen de l'aire produeix calor i llum. És econòmic, té una combustió neta, és inodor i té un poder calorífic alt. Segons el seu origen, pot ser natural o un gas liquat del petroli com el butà i el propà.
Gasos canalitzats:
El gas natural es distribueix per canalitzacions soterrades i arriba als consumidors a través d'una xarxa de distribució de baixa pressió a partir de la qual es fa la connexió als diferents edificis.
Gasos liquats del petroli:
El gas liquat s'obté en centres de producció a partir del petroli i se subministra en dipòsits especials d'emmagatzematge gràcies a la seva facilitat per liquar-se a temperatura ambient. Per la seva utilització, cal emmagatzemar-lo en dipòsits instal·lats dins de l'habitatge o en dipòsits fixos o recarregables instal·lats al voltant d'aquest.
Gas a casa:
El subministrament als habitatges es fa a través de les connexions de servei, que surten de les canalitzacions secundàries, ja sigui procedents d'artèries o anells de repartiment, en el cas de la distribució de gas natural o de dipòsits de GLP. Les canonades receptores són normalment de coure o d'acer, amb traçat vist o bé allotjades en beines o conductes si necessiten protecció mecànica o discorren per cambres tancades, sostres falsos, cels rasos, antostes o similars.
LA INSTAL·LACIÓ D'ELECTRICITAT
El transport de l'energia elèctrica i el corrent elèctric arriba a la llar:
Les xarxes de distribució de l'energia elèctrica provinent d'estacions transformadores treballen amb corrent alterns trifàsics i són formades per conjunts de tres conductors anomenats fases i un altre conductor anomenat neutre. Poden ser aeris o soterrats i es connecten a les casses particulars o a altres edificis mitjançant l'embrancament.
A partir dels embrancaments, se subministra l'electricitat a l'usuari mitjançant una de les fases i el conductor neutre. El fusible de seguretat, que és el primer element de la instal·lació, es col·loca abans del comptador i protegeix la instal·lació d'un curtcircuit o una sobrecàrrega de la línia subministradora.
La presa terra:
El comptador:
El comptador és un instrument mecànic que permet mesurar el consum d'energia elèctrica i pagar el valor corresponent a aquest consum a les empreses subministradores, sumant els Impostos de govern.
Les xarxes de distribució de l'energia elèctrica provinent d'estacions transformadores treballen amb corrent alterns trifàsics i són formades per conjunts de tres conductors anomenats fases i un altre conductor anomenat neutre. Poden ser aeris o soterrats i es connecten a les casses particulars o a altres edificis mitjançant l'embrancament.
A partir dels embrancaments, se subministra l'electricitat a l'usuari mitjançant una de les fases i el conductor neutre. El fusible de seguretat, que és el primer element de la instal·lació, es col·loca abans del comptador i protegeix la instal·lació d'un curtcircuit o una sobrecàrrega de la línia subministradora.
La presa terra:
La presa de terra és el punt de
connexió de la instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció amb
la presa de terra de l'edifici. Aquest punt uneix les carcasses metàl·liques
dels receptors (rentadora, forn elèctric, etc.) amb la presa de terra de
l'edifici mitjançant el conductor de protecció amb aïllament groc-verd.
Per connectar a terra un aparell elèctric cal
unir el xassís amb el punt de referència neutre de tensió (terra). Això
s'aconsegueix utilitzant cables d'alimentació amb tres conductors (dos per a
l'alimentació i un per a la presa de terra).
| ||
El comptador és un instrument mecànic que permet mesurar el consum d'energia elèctrica i pagar el valor corresponent a aquest consum a les empreses subministradores, sumant els Impostos de govern.
Aquesta quantitat d'energia,
enregistrada en quilowatts, es factura al consumidor.
-A les cases individuals: el comptador es col·loca a prop
de l’entada de l’habitatge.
- Als edificis plurifamiliars es col·loquen al la planta
baixa en un armari al qual només pot accedir el personal autoritzat.
INSTAL·LACIONS I ÚS DE L'AIGUA
Instal·lacions de desguàs:
Les instal·lacions de desguàs d'un habitatge permeten evacuar a la xarxa pública de desguàs o clavegueres l'aigua bruta i usada que ja no té cap utilitat. La instal·lació de desguàs és formada per les canonades, els sifons i els baixants.
- Canonades de desguàs: permeten la conducció d'aigües residuals des dels diferents punts de desguàs de l'habitatge fins a la caixa sifònica o el baixant.
- Sifó: És un tub de plàstic, cautxú, o altres materials que es col·loca a partir del forat de desguàs de bidets, lavabos, dutxes, banyeres, safareigs, aigüeres... Per evitar les olors i els gasos de les aigües residuals.
- Baixants: Permeten la conducció de les aigües residuals fins a la claveguera. Han de ser impermeables i d'un diàmetre prou ample perquè l'aigua hi pugui passar bé. Es col·loquen, generalment, en sentit vertical agafats a les parets de l'habitatge.
A l'escola em fet un video on expliquem les instal·lacions de desguàs. Aquí deixo el codi qr, així el podreu veure:
Ús de l'aigua:
El subministrament de l'aigua és un servei que ha de pagar l'usuari segons un rebut que indica la quantitat que ha d'abonar en funció de l'aigua consumida en un període de temps determinat. L'import total que s'ha de pagar és la suma de tots aquests elements:
- La quota de servei o mínim de consum contractat.
- El nombre de metres cúbics, llegits prèviament en el comptador, multiplicat pel preu vigent del metre cúbic.
- Taxes com les de sanejament, clavegueram, conservació de connexions de servei i comptadors entre d'altres.
-. L'import de l'IVA.
Com hem de fer servir l'aigua:
L'aigua és, sens dubte, un bé molt necessari i escàs en determinats indrets o èpoques de l'any. Per tant s'ha d'aprendre a estalviar aigua, aquí uns consells:
- Utilitzar l'aigua necessària en cada moment.
- Instal·lar airejadors i limitadors de cabal a les aixetes i reparar les que degoten un cop tancades.
- Canviar periòdicament les juntes del dipòsit del vàter per evitar que perdi aigua.
- Regular correctament la càrrega i la descàrrega d'aigua del dipòsit del vàter
- Tancar la clau de pas en cas d'absentar-se de l'habitatge un temps llarg.
Les instal·lacions de desguàs d'un habitatge permeten evacuar a la xarxa pública de desguàs o clavegueres l'aigua bruta i usada que ja no té cap utilitat. La instal·lació de desguàs és formada per les canonades, els sifons i els baixants.
- Canonades de desguàs: permeten la conducció d'aigües residuals des dels diferents punts de desguàs de l'habitatge fins a la caixa sifònica o el baixant.
- Sifó: És un tub de plàstic, cautxú, o altres materials que es col·loca a partir del forat de desguàs de bidets, lavabos, dutxes, banyeres, safareigs, aigüeres... Per evitar les olors i els gasos de les aigües residuals.
- Baixants: Permeten la conducció de les aigües residuals fins a la claveguera. Han de ser impermeables i d'un diàmetre prou ample perquè l'aigua hi pugui passar bé. Es col·loquen, generalment, en sentit vertical agafats a les parets de l'habitatge.
A l'escola em fet un video on expliquem les instal·lacions de desguàs. Aquí deixo el codi qr, així el podreu veure:
Ús de l'aigua:
El subministrament de l'aigua és un servei que ha de pagar l'usuari segons un rebut que indica la quantitat que ha d'abonar en funció de l'aigua consumida en un període de temps determinat. L'import total que s'ha de pagar és la suma de tots aquests elements:
- La quota de servei o mínim de consum contractat.
- El nombre de metres cúbics, llegits prèviament en el comptador, multiplicat pel preu vigent del metre cúbic.
- Taxes com les de sanejament, clavegueram, conservació de connexions de servei i comptadors entre d'altres.
-. L'import de l'IVA.
Com hem de fer servir l'aigua:
L'aigua és, sens dubte, un bé molt necessari i escàs en determinats indrets o èpoques de l'any. Per tant s'ha d'aprendre a estalviar aigua, aquí uns consells:
- Utilitzar l'aigua necessària en cada moment.
- Instal·lar airejadors i limitadors de cabal a les aixetes i reparar les que degoten un cop tancades.
- Canviar periòdicament les juntes del dipòsit del vàter per evitar que perdi aigua.
- Regular correctament la càrrega i la descàrrega d'aigua del dipòsit del vàter
- Tancar la clau de pas en cas d'absentar-se de l'habitatge un temps llarg.
LA INSTAL·LACIÓ D'AIGUA
Des de la xarxa pública de distribució, l'aigua arriba als consumidors a traves de conduccions soterrades connectades als habitatges per les preses d'aigua.
El material bàsic per construir canonades per a la conducció d'aigua no ha de reaccionar químicament amb l'aigua que transporta. Actualment, les canonades són de polietilè, polipropilè o coure.
L'empresa subministradora és responsable del manteniment i la conservació de les instal·lacions fins al comptador. A partir d'aquí, el responsable n'és l'usuari.
El comptador:
El comptador d'aigua és un instrument mecànic que permet mesurar el consum d'aigua i pagar el valor corresponent a aquest consum a les empreses subministradores, sumant els Impostos de govern. A la part central del comptador, en una petita cambra per on circula l'aigua, hi ha una turbina que amb el pas de l'aigua mou un tren d'engranatges i una agulla indicadora que mostra sobre una esfera graduada el consum en metres cúbics. El comptador es col·loca entre dues claus de pas.La instal·lació d'aigua potable:
La instal·lació d'aigua d'un habitatge comença a partir de la presa d'aigua i del comptador. En general, es pot dividir en instal·lació d'aigua potable i de desguàs.
La instal·lació d'aigua potable és formada per les canonades d'aigua calenta i freda, les claus de pas, les aixetes, l'escalfador d'aigua i el dipòsit d'aigua per al vàter.
LES INSTAL·LACIONS D'UN HABITATGE
Les instal·lacions bàsiques:
Les instal·lacions d'un habitatge són el conjunt d'elements d'aquest habitatge que permeten la captació, la distribució i la recollida d'energia o de fluids.
Les instal·lacions que hi ha en un habitatge són les següents:
- Les instal·lacions bàsiques d'electricitat, gas i aigua potable i residual.
- Els sistemes de condicionament climàtic (calefacció, aire condicionat i ventilació).
- Els sistemes de comunicació interior i exterior, com la telefonia, la TV per cable o per circuit tancat, els intercomunicadors i la megafonia.
- Els elements de protecció o de seguretat, com les alarmes, mànegues contra incendis, extintors de foc i detectors de fum i calor.
- La instal·lació domòtica.
El subministrament de l'electricitat, l'aigua i en determinats casos, el gas es fa a partir d'una xarxa pública de distribució. L'electricitat, l'aigua i el gas, en arribar als habitatges, passen per un comptador que enregistra i mesura el consum individual de cadascun dels serveis, i mitjançant una xarxa interna es distribueixen fins als punts on cal disposar-ne.
Les instal·lacions d'un habitatge són el conjunt d'elements d'aquest habitatge que permeten la captació, la distribució i la recollida d'energia o de fluids.
Les instal·lacions que hi ha en un habitatge són les següents:
- Les instal·lacions bàsiques d'electricitat, gas i aigua potable i residual.
- Els sistemes de condicionament climàtic (calefacció, aire condicionat i ventilació).
- Els sistemes de comunicació interior i exterior, com la telefonia, la TV per cable o per circuit tancat, els intercomunicadors i la megafonia.
- Els elements de protecció o de seguretat, com les alarmes, mànegues contra incendis, extintors de foc i detectors de fum i calor.
- La instal·lació domòtica.
El subministrament de l'electricitat, l'aigua i en determinats casos, el gas es fa a partir d'una xarxa pública de distribució. L'electricitat, l'aigua i el gas, en arribar als habitatges, passen per un comptador que enregistra i mesura el consum individual de cadascun dels serveis, i mitjançant una xarxa interna es distribueixen fins als punts on cal disposar-ne.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)