LES INSTAL·LACIONS DE GAS

La necessitat de coure aliments i la de cobrir altres necessitats de l'habitatge com la calefacció i l'aigua calenta sanitària han fet desenvolupar sistemes i equips molt diversos i disposar d'un combustible amb el poder calorífic alt, cost baix i emmagatzematge fàcil. Actualment, una de les fonts d'energia que compleix més bé aquestes característiques és el gas. Per la seva utilització, cal disposar d'unes instal·lacions adients i observar unes normes de seguretat elemental.
El gas combustible:
El gas combustible és un fluid de combustió fàcil que quan reacciona amb l'oxigen de l'aire produeix calor i llum. És econòmic, té una combustió neta, és inodor i té un poder calorífic alt. Segons el seu origen, pot ser natural o un gas liquat del petroli com el butà i el propà.
Gasos canalitzats:
El gas natural es distribueix per canalitzacions soterrades i arriba als consumidors a través d'una xarxa de distribució de baixa pressió a partir de la qual es fa la connexió als diferents edificis.
Gasos liquats del petroli:
El gas liquat s'obté en centres de producció a partir del petroli i se subministra en dipòsits especials d'emmagatzematge gràcies a la seva facilitat per liquar-se a temperatura ambient. Per la seva utilització, cal emmagatzemar-lo en dipòsits instal·lats dins de l'habitatge o en dipòsits fixos o recarregables instal·lats al voltant d'aquest.
Gas a casa:
El subministrament als habitatges es fa a través de les connexions de servei, que surten de les canalitzacions secundàries, ja sigui procedents d'artèries o anells de repartiment, en el cas de la distribució de gas natural o de dipòsits de GLP. Les canonades receptores són normalment de coure o d'acer, amb traçat vist o bé allotjades en beines o conductes si necessiten protecció mecànica o discorren per cambres tancades, sostres falsos, cels rasos, antostes o similars.